diumenge, 30 de maig del 2010
dissabte, 29 de maig del 2010
divendres, 28 de maig del 2010
dimecres, 19 de maig del 2010
Incidències del procés
He hagut d’anar fent canvis al llarg de la confecció del projecte perquè la idea inicial no acabava de sortir prou bé. Hi havia conceptes que no havien quedat prou clars o que s’executaven malament. Ha calgut, doncs, rectificar, però encara no ha estat el que els demanava. He tingut la sensació que mentre explicàvem el procés i buscàvem informació, músiques, caricatures, documentació, ... a classe tot hagués anat força bé i crec que estaven interessats en el treball.
Tot i que després de veure la feina que han realitzat, no n’estic prou satisfeta, ja que alguns alumnes no han fet la feina perquè estaven suspesos de l’àrea (?). Comentant-ne el resultat amb els alumnes em donen com a explicació que els ha coincidit la data de lliurament del treball amb els exàmens finals i les recuperacions dels alumnes de 2n de Batxillerat.
Hauré de calcular millor el temps perquè els alumnes puguin gaudir d’un treball que ha estat positiu i motivador.
Tot i que després de veure la feina que han realitzat, no n’estic prou satisfeta, ja que alguns alumnes no han fet la feina perquè estaven suspesos de l’àrea (?). Comentant-ne el resultat amb els alumnes em donen com a explicació que els ha coincidit la data de lliurament del treball amb els exàmens finals i les recuperacions dels alumnes de 2n de Batxillerat.
Hauré de calcular millor el temps perquè els alumnes puguin gaudir d’un treball que ha estat positiu i motivador.
Fragments històrics
Moviments Artístics
Al segle XIX al que ens trobem, de moviments artístics tenim el romanticisme*, posteriorment el realisme* i a partir d’aquest últim sorgí el naturalisme*.
A Catalunya, després d’una època de decadència del català, la Renaixença (sorgida al segle XIX, amb la publicació de La Pàtria de Bonaventura de Carles Aribau, obra publicada a la revista “El Vapor”) fou un moviment de recuperació política i cultural, teoritzat per erudits* com Manel Milà i Fontanals* i Joaquim Rubió i Ors*. Tenia com a objectius:
• D’una banda dignificar la llengua catalana i de l’altra regular la parla de la llengua al mateix nivell a tots els països.
Altres fets i projectes importants que es dugueren a terme foren la creació d’institucions com l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona* o la Universitat de Barcelona.
L’església té un paper important en la introducció de la llengua catalana editant gramàtiques, diccionaris i traduccions.
El nostre moviment assolí una major importància popular amb la restauració dels Jocs Florals* de Barcelona l’any 1859.
Romanticisme*: defensava els moviments patriòtics i nacionalistes, rebuig dels clàssics, llibertat de l’artista, reivindicació del que és lleig i grotesc, barreja dels gèneres literaris, valoració del sentiment per sobre de la raó i aparició de l’exotisme i les aventures. Autors importants: Victor Hugo, Walter Escott, Lord Bayron, Edgar Alan Poe...
Realisme*: moviment centrat en el present que intentà reflectir la societat de l’època. Conrea la novel•la principalment i com a autors podem destacar Charles Dickens, Benito Pérez Galdós, etc.
Naturalisme*: Creat per Emile Zola, es centrà en el relat de la vida de les classes socials més baixes i en la defensa de la teoria determinista (éssers humans condicionats per l’herència biològica i per l’entorn social).
Laura
Al segle XIX al que ens trobem, de moviments artístics tenim el romanticisme*, posteriorment el realisme* i a partir d’aquest últim sorgí el naturalisme*.
A Catalunya, després d’una època de decadència del català, la Renaixença (sorgida al segle XIX, amb la publicació de La Pàtria de Bonaventura de Carles Aribau, obra publicada a la revista “El Vapor”) fou un moviment de recuperació política i cultural, teoritzat per erudits* com Manel Milà i Fontanals* i Joaquim Rubió i Ors*. Tenia com a objectius:
• D’una banda dignificar la llengua catalana i de l’altra regular la parla de la llengua al mateix nivell a tots els països.
Altres fets i projectes importants que es dugueren a terme foren la creació d’institucions com l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona* o la Universitat de Barcelona.
L’església té un paper important en la introducció de la llengua catalana editant gramàtiques, diccionaris i traduccions.
El nostre moviment assolí una major importància popular amb la restauració dels Jocs Florals* de Barcelona l’any 1859.
Romanticisme*: defensava els moviments patriòtics i nacionalistes, rebuig dels clàssics, llibertat de l’artista, reivindicació del que és lleig i grotesc, barreja dels gèneres literaris, valoració del sentiment per sobre de la raó i aparició de l’exotisme i les aventures. Autors importants: Victor Hugo, Walter Escott, Lord Bayron, Edgar Alan Poe...
Realisme*: moviment centrat en el present que intentà reflectir la societat de l’època. Conrea la novel•la principalment i com a autors podem destacar Charles Dickens, Benito Pérez Galdós, etc.
Naturalisme*: Creat per Emile Zola, es centrà en el relat de la vida de les classes socials més baixes i en la defensa de la teoria determinista (éssers humans condicionats per l’herència biològica i per l’entorn social).
Laura
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau neix a Barcelona el 5 de març de 1894.
Provinent d'una família de la petita aristocràcia barcelonina, el pare, Ferran de Sagarra i de Siscar, consagra la seva vida a la investigació històrica.
Durant la infantesa de Josep Maria de Sagarra té una forta importància la casa senyorial del carrer de Mercaders, amb una biblioteca amb quatre segles d'antiguitat i, sobretot, la finca de Santa Coloma de Gramenet on entra en contacte per primer cop amb la natura, de la qual n'és un apassionat, fet palès en una de les seves primeres proses: Els ocells amics (1922). Comença el batxillerat a l’ institut de Reus i l'acaba als jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, on dóna a conèixer els seus versos de tema religiós o de tema històric, escrits indistintament en català i castellà. Amb només quinze anys publica un sonet a Il•lustració Catalana i alguns poemes a La Revista Universitària. Ja en aquesta època és lector del teatre e Shakespeare, de les Vides paral•leles de Plutarc, dels poemes homèrics, del poeta renaixentista italià Ludovico Ariosto i de la Divina Comèdia de Dant. Amb tot, ben aviat adquireix un sòlida formació cultural.
Eric i Cristofer
Provinent d'una família de la petita aristocràcia barcelonina, el pare, Ferran de Sagarra i de Siscar, consagra la seva vida a la investigació històrica.
Durant la infantesa de Josep Maria de Sagarra té una forta importància la casa senyorial del carrer de Mercaders, amb una biblioteca amb quatre segles d'antiguitat i, sobretot, la finca de Santa Coloma de Gramenet on entra en contacte per primer cop amb la natura, de la qual n'és un apassionat, fet palès en una de les seves primeres proses: Els ocells amics (1922). Comença el batxillerat a l’ institut de Reus i l'acaba als jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, on dóna a conèixer els seus versos de tema religiós o de tema històric, escrits indistintament en català i castellà. Amb només quinze anys publica un sonet a Il•lustració Catalana i alguns poemes a La Revista Universitària. Ja en aquesta època és lector del teatre e Shakespeare, de les Vides paral•leles de Plutarc, dels poemes homèrics, del poeta renaixentista italià Ludovico Ariosto i de la Divina Comèdia de Dant. Amb tot, ben aviat adquireix un sòlida formació cultural.
Eric i Cristofer
Fragments dels treballs
POEMA IV
Elogi dels diners
Per començar, al llarg d’aquest poema trobarem continuament una anàfora al principi de cada estrofa excepte a les tres últimes : els diners…
A la primera estrofa trobem un hipèrbaton juntament amb una enumeració referent al que es poden arribar a convertir les persones amb els diners.
A la tercera estrofa hi ha diverses enumeracions esmentant el que arriben a fer els diners envers el caràcter d’ una persona. A l’últim vers trobem una expressió llatina .
A la quarta, cinquena i sisena estrofa tornem a identificar el mateix tipus d’enumeracions.
Bea i Daniela
Elogi dels diners
Per començar, al llarg d’aquest poema trobarem continuament una anàfora al principi de cada estrofa excepte a les tres últimes : els diners…
A la primera estrofa trobem un hipèrbaton juntament amb una enumeració referent al que es poden arribar a convertir les persones amb els diners.
A la tercera estrofa hi ha diverses enumeracions esmentant el que arriben a fer els diners envers el caràcter d’ una persona. A l’últim vers trobem una expressió llatina .
A la quarta, cinquena i sisena estrofa tornem a identificar el mateix tipus d’enumeracions.
Bea i Daniela
dimarts, 23 de febrer del 2010
Altres bloc que he creat amb els alumnes!
Per a 2n de Batxillerat
http://blocs.xtec.cat/rocagrossa2btx/
Per a 3r d'ESO
http://tercersecundaria.blogspot.com/
Per a l'Aula d'Acollida
http://acollidarocagrossa.blogspot.com/
http://blocs.xtec.cat/rocagrossa2btx/
Per a 3r d'ESO
http://tercersecundaria.blogspot.com/
Per a l'Aula d'Acollida
http://acollidarocagrossa.blogspot.com/
dimecres, 17 de febrer del 2010
Estructura de treball
El primer objectiu que em proposo és motivar els alumnes, ja que normalment no els agrada gaire realitzar les feines acadèmiques a l'ordinador. Serà fonamental, doncs, per a l'èxit d'aquest projecte, que estiguin engrescats de dur a terme la recerca, el processament de la informació i l'exposició del treball que han fet.
Proposaré les diferents parts de treball perquè l'alumnat triï el que vol dur a terme, així com també acceptaré les aportacions aportacions.
Distribuirem el treball en les següents seccions:
- Secció històrica: períodes històrics, personalitats,...
- Secció musical: recerca de poesies musicalitzades de diferents autors catalans, audicions de poesia,...
- Secció geogràfica: localització d'indrets, muntanyes, ciutats, rius,...
- Secció lingüística: aportacions personals de mots poc freqüents, rars, figures retòriques...
- Altres: aportacions de l'alumnat
Demanaré la col·laboració dels departaments de Música, de Geografia i Història perquè els meus companys puguin suggerir aquells aspectes que serveixin per millorar aquest projecte.
L'anotació sistemàtica dels acords i dels terminis serviran per controlar i afiançar el projecte.
L'anotació sistemàtica dels acords i dels terminis serviran per controlar i afiançar el projecte.
Presentació inicial
Aquest projecte vol treballar el llibre de lectura obligatòria de segon de batxillerat: Antologia de poesia catalana. L'Analitzarem des del treball dels períodes històrics, de les diferents interpretacions, de les musicalitzacions i des d'altres punts de vista i aportacions que els meus alumnes aportin.
Les diferents experiències que he realitzat amb les TAC han estat molt enriquidores i motivadores. És per aquest motiu que vull donar una altra visió al típic comentari dels poemes. Espero que el canvi de metodologia en el treball que realitzem desperti l'interès i l'estima dels nostres clàssics catalans.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)