diumenge, 30 de maig del 2010
dissabte, 29 de maig del 2010
divendres, 28 de maig del 2010
dimecres, 19 de maig del 2010
Incidències del procés
He hagut d’anar fent canvis al llarg de la confecció del projecte perquè la idea inicial no acabava de sortir prou bé. Hi havia conceptes que no havien quedat prou clars o que s’executaven malament. Ha calgut, doncs, rectificar, però encara no ha estat el que els demanava. He tingut la sensació que mentre explicàvem el procés i buscàvem informació, músiques, caricatures, documentació, ... a classe tot hagués anat força bé i crec que estaven interessats en el treball.
Tot i que després de veure la feina que han realitzat, no n’estic prou satisfeta, ja que alguns alumnes no han fet la feina perquè estaven suspesos de l’àrea (?). Comentant-ne el resultat amb els alumnes em donen com a explicació que els ha coincidit la data de lliurament del treball amb els exàmens finals i les recuperacions dels alumnes de 2n de Batxillerat.
Hauré de calcular millor el temps perquè els alumnes puguin gaudir d’un treball que ha estat positiu i motivador.
Tot i que després de veure la feina que han realitzat, no n’estic prou satisfeta, ja que alguns alumnes no han fet la feina perquè estaven suspesos de l’àrea (?). Comentant-ne el resultat amb els alumnes em donen com a explicació que els ha coincidit la data de lliurament del treball amb els exàmens finals i les recuperacions dels alumnes de 2n de Batxillerat.
Hauré de calcular millor el temps perquè els alumnes puguin gaudir d’un treball que ha estat positiu i motivador.
Fragments històrics
Moviments Artístics
Al segle XIX al que ens trobem, de moviments artístics tenim el romanticisme*, posteriorment el realisme* i a partir d’aquest últim sorgí el naturalisme*.
A Catalunya, després d’una època de decadència del català, la Renaixença (sorgida al segle XIX, amb la publicació de La Pàtria de Bonaventura de Carles Aribau, obra publicada a la revista “El Vapor”) fou un moviment de recuperació política i cultural, teoritzat per erudits* com Manel Milà i Fontanals* i Joaquim Rubió i Ors*. Tenia com a objectius:
• D’una banda dignificar la llengua catalana i de l’altra regular la parla de la llengua al mateix nivell a tots els països.
Altres fets i projectes importants que es dugueren a terme foren la creació d’institucions com l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona* o la Universitat de Barcelona.
L’església té un paper important en la introducció de la llengua catalana editant gramàtiques, diccionaris i traduccions.
El nostre moviment assolí una major importància popular amb la restauració dels Jocs Florals* de Barcelona l’any 1859.
Romanticisme*: defensava els moviments patriòtics i nacionalistes, rebuig dels clàssics, llibertat de l’artista, reivindicació del que és lleig i grotesc, barreja dels gèneres literaris, valoració del sentiment per sobre de la raó i aparició de l’exotisme i les aventures. Autors importants: Victor Hugo, Walter Escott, Lord Bayron, Edgar Alan Poe...
Realisme*: moviment centrat en el present que intentà reflectir la societat de l’època. Conrea la novel•la principalment i com a autors podem destacar Charles Dickens, Benito Pérez Galdós, etc.
Naturalisme*: Creat per Emile Zola, es centrà en el relat de la vida de les classes socials més baixes i en la defensa de la teoria determinista (éssers humans condicionats per l’herència biològica i per l’entorn social).
Laura
Al segle XIX al que ens trobem, de moviments artístics tenim el romanticisme*, posteriorment el realisme* i a partir d’aquest últim sorgí el naturalisme*.
A Catalunya, després d’una època de decadència del català, la Renaixença (sorgida al segle XIX, amb la publicació de La Pàtria de Bonaventura de Carles Aribau, obra publicada a la revista “El Vapor”) fou un moviment de recuperació política i cultural, teoritzat per erudits* com Manel Milà i Fontanals* i Joaquim Rubió i Ors*. Tenia com a objectius:
• D’una banda dignificar la llengua catalana i de l’altra regular la parla de la llengua al mateix nivell a tots els països.
Altres fets i projectes importants que es dugueren a terme foren la creació d’institucions com l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona* o la Universitat de Barcelona.
L’església té un paper important en la introducció de la llengua catalana editant gramàtiques, diccionaris i traduccions.
El nostre moviment assolí una major importància popular amb la restauració dels Jocs Florals* de Barcelona l’any 1859.
Romanticisme*: defensava els moviments patriòtics i nacionalistes, rebuig dels clàssics, llibertat de l’artista, reivindicació del que és lleig i grotesc, barreja dels gèneres literaris, valoració del sentiment per sobre de la raó i aparició de l’exotisme i les aventures. Autors importants: Victor Hugo, Walter Escott, Lord Bayron, Edgar Alan Poe...
Realisme*: moviment centrat en el present que intentà reflectir la societat de l’època. Conrea la novel•la principalment i com a autors podem destacar Charles Dickens, Benito Pérez Galdós, etc.
Naturalisme*: Creat per Emile Zola, es centrà en el relat de la vida de les classes socials més baixes i en la defensa de la teoria determinista (éssers humans condicionats per l’herència biològica i per l’entorn social).
Laura
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau neix a Barcelona el 5 de març de 1894.
Provinent d'una família de la petita aristocràcia barcelonina, el pare, Ferran de Sagarra i de Siscar, consagra la seva vida a la investigació històrica.
Durant la infantesa de Josep Maria de Sagarra té una forta importància la casa senyorial del carrer de Mercaders, amb una biblioteca amb quatre segles d'antiguitat i, sobretot, la finca de Santa Coloma de Gramenet on entra en contacte per primer cop amb la natura, de la qual n'és un apassionat, fet palès en una de les seves primeres proses: Els ocells amics (1922). Comença el batxillerat a l’ institut de Reus i l'acaba als jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, on dóna a conèixer els seus versos de tema religiós o de tema històric, escrits indistintament en català i castellà. Amb només quinze anys publica un sonet a Il•lustració Catalana i alguns poemes a La Revista Universitària. Ja en aquesta època és lector del teatre e Shakespeare, de les Vides paral•leles de Plutarc, dels poemes homèrics, del poeta renaixentista italià Ludovico Ariosto i de la Divina Comèdia de Dant. Amb tot, ben aviat adquireix un sòlida formació cultural.
Eric i Cristofer
Provinent d'una família de la petita aristocràcia barcelonina, el pare, Ferran de Sagarra i de Siscar, consagra la seva vida a la investigació històrica.
Durant la infantesa de Josep Maria de Sagarra té una forta importància la casa senyorial del carrer de Mercaders, amb una biblioteca amb quatre segles d'antiguitat i, sobretot, la finca de Santa Coloma de Gramenet on entra en contacte per primer cop amb la natura, de la qual n'és un apassionat, fet palès en una de les seves primeres proses: Els ocells amics (1922). Comença el batxillerat a l’ institut de Reus i l'acaba als jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, on dóna a conèixer els seus versos de tema religiós o de tema històric, escrits indistintament en català i castellà. Amb només quinze anys publica un sonet a Il•lustració Catalana i alguns poemes a La Revista Universitària. Ja en aquesta època és lector del teatre e Shakespeare, de les Vides paral•leles de Plutarc, dels poemes homèrics, del poeta renaixentista italià Ludovico Ariosto i de la Divina Comèdia de Dant. Amb tot, ben aviat adquireix un sòlida formació cultural.
Eric i Cristofer
Fragments dels treballs
POEMA IV
Elogi dels diners
Per començar, al llarg d’aquest poema trobarem continuament una anàfora al principi de cada estrofa excepte a les tres últimes : els diners…
A la primera estrofa trobem un hipèrbaton juntament amb una enumeració referent al que es poden arribar a convertir les persones amb els diners.
A la tercera estrofa hi ha diverses enumeracions esmentant el que arriben a fer els diners envers el caràcter d’ una persona. A l’últim vers trobem una expressió llatina .
A la quarta, cinquena i sisena estrofa tornem a identificar el mateix tipus d’enumeracions.
Bea i Daniela
Elogi dels diners
Per començar, al llarg d’aquest poema trobarem continuament una anàfora al principi de cada estrofa excepte a les tres últimes : els diners…
A la primera estrofa trobem un hipèrbaton juntament amb una enumeració referent al que es poden arribar a convertir les persones amb els diners.
A la tercera estrofa hi ha diverses enumeracions esmentant el que arriben a fer els diners envers el caràcter d’ una persona. A l’últim vers trobem una expressió llatina .
A la quarta, cinquena i sisena estrofa tornem a identificar el mateix tipus d’enumeracions.
Bea i Daniela
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)